El món del periodisme està experimentant una transformació sense precedents a remolc de les plataformes digitals. En l’article publicat a la revista acadèmica Clivatge, hem mirat d’analitzar un fenomen emergent que està redefinint la manera com els periodistes es veuen obligats a produir continguts en els mitjans de comunicació: el periodisme fosc.
El periodisme fosc, tal com l’he definit a la tesi i en altres investigacions, es caracteritza per l’ús generalitzat d’eines algorítmiques en la producció i gestió de continguts. Però el que fa que aquest fenomen sigui veritablement fosc no és només la tecnologia en si, sinó el seu propòsit subjacent: la recopilació massiva de dades d’usuaris amb finalitats principalment comercials.
En essència, el periodisme fosc representa un canvi radical en la prioritat dels mitjans de comunicació. Mentre que el periodisme industrial tenia com a objectiu principal informar la ciutadania per influir en l’opinió pública, el periodisme fosc sembla més interessat a recopilar dades i optimitzar beneficis. Aquest canvi de paradigma té implicacions profundes per a la qualitat i l’ètica de la informació.
Personalització extrema, bombolles informatives i pescaclics
Una de les característiques més notables del periodisme fosc és la personalització extrema del contingut. Els algoritmes analitzen constantment el nostre comportament en línia per oferir-nos continguts que creuen que ens interessaran més. Això pot semblar convenient a primera vista, però té un efecte secundari preocupant: la creació de bombolles que reforcen les nostres creences existents i limiten la nostra exposició a punts de vista diversos.
A més, el periodisme fosc tendeix a optimitzar el contingut per a la interacció més que per a la qualitat. Les notícies es creen i es presenten de manera que generin el màxim nombre de clics i comparticions possibles, sovint a costa de la profunditat i complexitat del que s’hi explica. Aquest enfocament pot conduir a la proliferació de titulars sensacionalistes i contingut superficial, en detriment d’un periodisme rigorós i ben investigat.
Potser el aspecte més preocupant del periodisme obscur és la seva opacitat. Els criteris que utilitzen els algoritmes per seleccionar i mostrar notícies són sovint un misteri, no només per als lectors, sinó també per als mateixos periodistes. Aquesta falta de transparència dificulta la rendició de comptes i planteja serioses qüestions sobre qui realment controla el flux d’informació en la nostra societat. El paper dels periodistes també ha canviat significativament, passant de ser creadors de contingut a moderadors i optimitzadors de contingut generat per algoritmes o usuaris.